tag:blogger.com,1999:blog-3369636607827923001.post4709817710672265696..comments2023-06-25T10:43:35.011+02:00Comments on PSILICOSIS: Entre Txell, la Blasensis y la poesía.psilicosishttp://www.blogger.com/profile/04984700917229907354noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-3369636607827923001.post-19457264120881090712012-05-24T18:11:30.302+02:002012-05-24T18:11:30.302+02:00Sí, también pensé yo en guerreros medievales, pero...Sí, también pensé yo en guerreros medievales, pero se me escapó don Quijote quizá porque no vi a Rocinante. A mí me gusta esa luz del ocaso que dora el palo alto y el ángulo desafiando al cielo, que siempre está presidido por alguna divinidad ominosa, aquí no.<br />Es lo que hablábamos de la belleza que nos rodea, se nos oculta la más próxima a veces porque los ojos y el hábito nos engañan y en terreno conocido vamos demasiado a tiro fijo, y un poco ciegos. Y eso que tú pareces más tranquilo que yo. <br />¡Muy guapo tu nido, curru!<br /><br />Besos.<br />Rapsilicosishttps://www.blogger.com/profile/04984700917229907354noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3369636607827923001.post-68849493211296308902012-05-24T14:45:04.984+02:002012-05-24T14:45:04.984+02:00Joder...cómo me agrada ver algo que lleva en casa ...Joder...cómo me agrada ver algo que lleva en casa "toa la vía" y no lo he visto hasta hoy.Me gusta la foto, los palos de la derecha parecen un Quixote desafiando a los de la izquierda, más chulos, más de "Primos de Zumosol".Incluso da la sensación de que los grandes retroceden un poco, acojonaos ante la embestida.Cuídate.Blaskurrunoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3369636607827923001.post-4168374912819287062012-05-21T00:50:52.415+02:002012-05-21T00:50:52.415+02:00Hola Txell. Espero que pugis més d'aquelles qu...Hola Txell. Espero que pugis més d'aquelles que tenies oblidades o arraconades. El comentari que et fa Taylor Carman ho vaig voler fer jo també a través de la música, i vaig buscar coses de Mark Isham, Reich, Sureman i Nyman. Al final em vaig quedar amb Björk, una mica obvi, i Volenweider volia ser el contrapunt més alegre. No conocía a Sigur Ros.<br /><br />Gràcies mil, primor! (meravella?)<br /><br />Bona nit.<br />Rapsilicosishttps://www.blogger.com/profile/04984700917229907354noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3369636607827923001.post-64258056464568236852012-05-21T00:29:18.341+02:002012-05-21T00:29:18.341+02:00Wei Ramiro,
si competissim, com en el tennis, t...Wei Ramiro,<br />si competissim, com en el tennis, t'emportes el punt amb la restada d'aquest post.<br />M'alegro que t'hagi agradat la foto de la boira. Allà realment tot era humit i espès com tú dius, els mitjons no se s'assecaven mai i sí tenies la sensació de viure dins una aiguada.. Però tot això ho he pensat i recuperat fa poc, llavors només estava fastidiada per la incomoditat i perquè pensava que la boira amagava el paissatge per fotografiar... així que van ser precissament el teus comentaris sobre les aiguades que m'han fet recuperar aquesta foto. El títol és teu.<br />Ara que ja fa uns quans anys que no tinc diners per viatjar veig el poc mèrit que té fer fotos quan estàs a llocs fantàstics...però m'alegro de poder fer noves lectures de les fotos que conservo.<br /><br />De la foto del pals, és tal qual, em recorda molt, per les direccions, l'angle i l'enquadre del cel. <br /><br />De Islàndia vaig baixar escoltant tot el dia Sigur Ros, i encara em dura. Molt oportuna igualment, la super Björk. :)<br />Una abraçada,<br />txelltxell ghttp://txellg.shutterchance.comnoreply@blogger.com